"ESCRIT A MÀ" (article)

"Escrit a mà" per JOAN OLLÉ

Va decidir anar fins al quiosc, comprar una postal, enganxar-hi un segell i escriure's unes paraules a si mateix per, l'endemà, trobar a la bústia alguna cosa escrita a mà. Va agrair la multa que el motorista li va redactar i li va entregar en mà, i va observar encantat com el noi embrutava la paret a cops d'esprai perquè feia temps que no veia ningú protestar a mà. Es parava acorregir a mà les faltes d'ortografia de les pissarres que anuncien els menús dels bars, i es va fer emmarcar, com si es tractés d'una obra d'art, la il- legible recepta del metge, escrita a mà.Li encantava gargotejar en un trosset de paper la llista del supermercat i, a mesura que s'omplia el carret, amb una goma l'anava esborrant; pagava sempre amb targeta, per firmar a mà. Quan algú li donava el seu número de telèfon no l'introduïa al mò- bil: l'anotava al seu paquet de tabac per després passar-lo a net en una agenda de paper, a mà. Pujava al tren sense pagar; si l'enxampava el revisor, li faria el bitllet a mà i, a l'arribar a destí, trobaria la casa dels seus amics seguint un detalladíssim plànol que li havien dibuixat artesanalment, a mà.Ajudava el seu fill amb els deures per recordar com se sumava a mà. No va deixar mai de pintar-se rellotges de tinta de bolígraf a l'avantbraç ni de demanar als cambrers si podien entregar-li a aquella noia de tres taules més enllà un paperet en què havia escrit alguna cosa; si s'hi negaven, demanava el full de reclamacions, on deixava la seva queixa escrita a mà. Jugava al bingo per poder ratllar els números a mà. Es va tatuar un nom de dona al pit per portar sempre a sobre una cosa escrita a mà.
(Article aparegut en la secció "SET X SET" d'EL PERIODICO el dijous, 9/10/2008)