Hi ha ocasions en què va bé fer-se una mica el sord. Per allò de fer-se de pregar una miqueta...
A mena d'exemple, la carta podria començar així:
—Quèèèèèèè!!!!... Com dius, Margaaaaaaaa?... No et sentooooooooo, hauràs de cridar una mica méééééééééés o no et podré sentiiiiiiiiiiir el que crec que m'has diiiiiiiit?... Cooooooooommm...??!!... Quèèèèèè!!??... Que dius que m'estiiiiiiimeeeeeeees o m'escatiiiiiiimeeeeeeeeees?... Perdona, però com no alcis una mica més el volum de la teva veu, em quedaré amb les ganes de saber el que em vols diiiiiiiiir... Vinga, crida una mica més que així m'assabentaré millooooooooor... (i bla, bla, bla...segueix la carta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada