A l'hora de dinar no s'acostuma mai a escriure cartes als amics... Tot i que, de tant en tant, es poden fer excepcions.
A mena d'exemple, la carta podria començar així:
—Ostres, Elvira!... Goita, arribes a temps!... Estava a punt de dinar quan has obert la carta!... Com dius?... Doncs avui toca paella amb conill... Que vols acompanyar-me?... Doncs ves a agafar forquilla i ganivet de la cuina que aquí hi ha pels dos!... Són al calaix de dalt de l'armari del fons... Aquest mateix!... Doncs apa, som-hi!... Bon profit!... I què em contes?... Et poso una miqueta de vi, eh!?... Poc, val, que has de conduir... Doncs jo, ja veus... (i bla, bla, bla...segueix la carta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada